Història

Segurament, un dels misteris més atractius dels vins d’Alella és la seva pròpia existència, situada entre el mar i la muntanya, producte d’unes petites vinyes, a voltes amagades de la mirada curiosa dels visitants, que des de fa molts anys lluiten per la seva supervivència en una admirable i desigual batalla contra l’expansió de la gran àrea urbana.

No sempre ha estat així, ja que els vins d’Alella tenen una llarga història i una important significació dins la vinicultura catalana. Coneguts i estimats ja a l’època romana els citen  Plini i Marcial com a vins laietans.  Els vins alellencs eren, en plena edat mitjana, els preferits a la Seu barcelonina, per esdevenir més tard un dels vins de qualitat mes exportats des de Catalunya arreu del món, amb particular incidència a les colònies d’ultramar on hi havia abundosa població de catalans.

Avui tota aquesta tradició vinícola es manté viva i els vins de la Denominació d’Origen Alella, segueixen simbolitzant la voluntat de seguir essent un poble mediterrani autèntic i, per tant, viticultor, malgrat la duresa de l’ofici i les incidències sofertes al llarg dels anys, de les quals cal destacar la plaga de la fil·loxera  que en devastà  totalment el conreu a finals del segle XIX.

La Denominació d’Origen Alella una de les més petites i també de les més antigues de la Península Ibèrica,  s’ha anat modernitzant, ha incorporat noves tècniques i nous sistemes de conreu i  d’elaboració, mantenint però el criteri que sols en la qualitat i en una forta personalitat, els vins d’aquesta contrada vitícola poden trobar la seva veritable dimensió universal.

Situada al nord de Barcelona i ocupant una superfície d’unes 230 hectàrees, la configuren dues comarques,  el Maresme a la vora de la mar i, a l’altra banda de la Serralada Litoral, el Vallés Oriental, cada una amb la seva pròpia personalitat i amb  el conreu de la vinya com a nexe d’unió, que es remonta, en ambdós casos a l’època romana.

El Maresme s’estén entre el Barcelonés i La Selva, limita al nord amb el Vallés Oriental, està integrat per un total de trenta municipis, setze de costa i catorze a l’interior. Té més de trenta vuit kilòmetres de costa i una superfície total de 398,9 kilòmetres. Es tracta d’una estreta franja als peus de les muntanyes i de llargues platges, on conflueixen les rieres formades a les muntanyes de les que es troba encerclat;  el parc del Montnegre-Corredor, els parcs de la Serralada Litoral i la Serralada Marina.

Te una bona comunicació tant amb tren, (la primera línia de ferrocarril de l’estat espanyol va unir Mataró, capital de la comarca,  amb Barcelona), com per carretera que discorre paral·lela a la costa, i per l’autopista que travessa tota la comarca.

L’economia havia estat tradicionalment de base agrícola i marinera. Destaca sobretot la viticultura i la floricultura que suposa més de la meitat de la producció d’aquest sector a Catalunya. La industrialització, especialment el  tèxtil  hi ha tingut una forta incidència.

En gastronomia predominen els productes de la mar i de l’horta, són especialment conegudes les maduixes, les cireres, els tomàquets rosa, els pèsols, les mongetes del ganxet, els bolets, les gambes, els escamarlans, els calamars i les cloïsses.

EL Vallès Oriental consta de quaranta tres municipis i la seva capital és Granollers. Limita amb el Maresme, el Vallès Occidental, Osona i La Selva. Està estratègicament situada, amb la seva capital, Granollers a trenta dos kilòmetres de Barcelona, Connectada per carretes i autopistes, amb dos línees de tren que travessen la majoria de ciutats i pobles de la comarca.  Cal destacar la gran varietat de paratges naturals dins d’aquesta comarca. En formen part el parc del Montseny, el parc de la Serralada de Marina, el parc de la Serralada Litoral, el parc del Montnegre-Corredor, la Vall del Tenes. El Parc del Montseny va ser declarat reserva de la biosfera l’any 1978.

En l’agricultura  predomina el secà, a més de la vinya, els cereals, farratges, fruiters, patates, llegums i hortalisses. El principal sector econòmic és l’industrial, amb empreses del metall, fusta, pell i plàstic.

Respecte de la gastronomia cal dir que el Vallès oriental és terra de pas, i aquesta anar i venir de gent fa que la seva cuina sigui molt variada. Hem de destacar, apart de la D.O. Alella, la denominació d’origen mongeta del ganxet que ha esta guardonada amb la denominació d’origen protegida Vallès-Maresme.

De la vinya d’Alella, se ‘n poden dir moltes coses, com ho justificaria la llarga història referida ¡ l’extraordinari procés de modernització recent, però possiblement a l’hora actual cal destacar, sobretot, el fet  que és una vinya urbana. I, malgrat això, segueix viva, exemplar, ordenada, transformant any darrera any sol, aigua, terra i treball en un producte lluminós i seductor com és el vi d’Alella.

Els vins alellencs, més que cap altre, estan encastats en la tradició de la taula barcelonina de sempre, però principalment d’aquella Barcelona renaixent i inquieta que, a començaments de segle, va posar les bases a la gran Barcelona d’avui. Aquella ciutat, aquella època i aquells homes varen ser sensibles al prestigi indiscutible del vi d’Alella i el van incorporar, en certa manera, a la simbologia del moment i de la ciutat.

Relligant tradició i modernitat, passat i futur, camp i ciutat, mar i muntanya, la Denominació d’Origen Alella avui és, a més d’un símbol, una realitat tangible en els seus vins elegants, perfumats i cristal·lins,  que són excepcional exemple de sàvia harmonia conjugant la serenor septentrional i la  passió mediterrània.